Efectos de las hemorroides

Pobre...


XDDD

We're off to see the wizard

Dedicado a Laura y Alex

Quiero y no puedo

El COI veu amb bons ulls la proposta de la Generalitat d'organitzar uns Jocs de Països Esportius Europeus



El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha plantejat al president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, la possibilitat d’organitzar uns jocs esportius entre països sense Estat, proposta que ha sigut rebuda amb interès per part de l’organisme internacional, que ha anunciat que ho estudiarà detingudament. Talment com passa amb els Jocs de la Commonwealth, Carod ha plantejat al COI que aquests jocs siguin organitzats al marge de l’organisme internacional, però amb el seu beneplàcit i, fins i tot, lideratge.
Per arrodonir la proposta, Carod ha exposat a Rogge que Catalunya té la intenció de ser l’amfitriona de la primera edició d’aquests jocs, que s’organitzarien en un termini màxim de quatre anys.

La delegació catalana ha plantejat al COI la màxima que el propi baró De Coubertin va manifestar el 1916 "Sport geography does not always coincide with political geography". La realitat política, actualment, no impedeix que molts països, nacions i regions no sobiranes gestionin el seu esport per mitjà de federacions esportives pròpies i tinguin competències en matèria esportiva. Així, els països esportius, corresponents a països no sobirans, són una realitat creixent.

En aquesta línia, la idea que ha expressat Carod al COI, i que ja es va sentir amb força en la I Conferència Internacional de Països Esportius, és que no existeix cap competició internacional de prestigi que permeti competir a esportistes dels països esportius no sobirans, ja que als Jocs Olímpics hi concorren esportistes que pertanyen a països amb comitès olímpics reconeguts, i als Jocs Mundials hi concorren esportistes de federacions que corresponen a un Estat sobirà. Per tant, la proposta catalana és que aquests nous jocs siguin complementaris als Jocs Olímpics i als Jocs Mundials, que constitueixin un instrument per fer de l'esport un llenguatge i un dret universal, en què es podran seleccionar esportistes d'alt nivell, actualment exclosos legalment o esportivament de les actuals grans competicions mundials.





Fuente: Tribuna

Jack Johnson @ Barcelona

Ya hace un año...




----------------------------------




Por otra parte, hace un año menos un día.




----------------------------------




Ayer asistí al paupérrimo espectáculo ofrecido por los aficionados culés. La palabra contradicción se queda corta. Ejemplifico:


- (aficionado de la fila de detrás): Diarra! Això no és una campanya humanitària! Torna't a l'Àfrica negre cabrón!!!

- (siguiente jugada, mismo aficionado): Bé Thuram bééé...



Simplemente penoso.

¿Que pasa cuando estudias?

Ain't a good day

I know I would apologise if I could see your eyes









Intensivo de Joseph...

☆☆☆☆☆

Amistades peligrosas

Falls Road també plora la derrota del Barça


Després d'unes setmanes d'intensa campanya, la nit anterior a les eleccions bé es mereix un bon descans. I que millor per desemboirar el cap que un partit de futbol en que jugui el Barça, un equip germà, estendard d'una nació també minoritzada, que s'enfronta a un dels capdavanters del futbol anglès. Dimarts al vespre, els pubs de Falls Road, l'enclavament nacionalista de Belfast, també eren un clam.
Els mateixos pubs que animen amb fervor el Celtic de Glasgow i en els que s'hi pot trobar algun o altre adhesiu referent a la lluita armada basca clavat a les parets, ahir vivien com a propi cada xut que Ronaldinho estabellava al pal. El gol de la segona part va alçar els ànims davant la possibilitat que els brits patissin una derrota dolorosa. Algú, fins i tot, s'esgargamellava entonant un hipotètic Himne del Barça per contrarrestar els càntics que l'afecció anglesa feia ressonar a Anfield. Finalment, el miracle no va arribar i els ànims es van atemperar.

Avui, la veritable batalla contra els qui van partir l'illa es lliura a les urnes per decidir la composició de l'Assemblea d'Irlanda del Nord. El Barça, molt ms que un club, ahir no va poder donar una alegria als republicans del nord d'Irlanda. Avui, dia en que el Celtic de Glasgow juga contra el Milan, esperen que no els en doni un altre.

I no pateixen precisament perquè l'equip dels seus amors guanyi o perdi. El Sinn Fein ha fet una crida a tots els seus simpatitzants perquè, en sortir de la feina, vagin immediatament a votar. Si l'electorat pensa que ja votarà després del partit [tenen temps fins les 10 de la nit], "pot ser que, després d'haver pres un parell de copes, es deixessin emportar per l'excitació i oblidar-se de votar", s'afirma des del propi partit republicà. La situacio es especialment critica a la circumscripcio nacionalista de Belfast Oest, on fa quatre anys els unionistes radicals del DUP van fer-se amb un dels cinc escons en joc per nomes 87 vots -provinents de l'area lleialista de Shankill Road, que va votar el DUP en massa-, mentre que el Sinn Fein es va quedar amb tres i el SDLP, amb un.





Fuente: Tribuna.cat

Si, gamosco nel com pide Jua Nachaos...

Hay que ser buena gente, no sé como no le da (aún, si cabe) más cancha el Gobierno...

Fiesta(s) reciente(s)

V de Vampiresa




(:





P de Peluca....